Resultats de la cerca

El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…

El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer…

Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del segle V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del segle I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar

Consagrat per un ritu especial rājasūya , era investit cap guerrer i religiós, representant directe d’Indra Normalment hereditari, hom l’anomenava maharajà