Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
guerrer | guerrera
Persona que guerreja.
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
estela

L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
empavesat
Guerrer armat de pavès.
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua
que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (s. IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques txitximeca es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer…
foner | fonera
Història
Guerrer que utilitzava la fona com a arma.
Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del s V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del s I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar
rajà
Història
Príncep feudal de l’Índia i de Malaca.
Consagrat per un ritu especial rājasūya , era investit cap guerrer i religiós, representant directe d’Indra Normalment hereditari, hom l’anomenava maharajà