Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
hammudita
Història
Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.
Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les…
zírida
Història
Membre de la tribu berber dels Banū Zīrī, els quals, després de passar l’estret de Gibraltar (segle X) i de lluitar en l’exèrcit d’Almansor, governaren la taifa de Granada des de la caiguda del califat de Còrdova (1009) fins a la conquesta almoràvit (1090).
El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap de la facció…
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…