Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
introducció
Música
Fragment musical, generalment lent, situat a l’inici de simfonies, obertures, ballets, etc, i que precedeix un moviment més ràpid.
N'hi ha en moltes simfonies de Haydn i en algunes de Beethoven
cassació
Música
Composició instrumental a diverses parts, afí a la serenata i al divertiment, pròpia del s XVIII als països germànics.
Era interpretada en sessions nocturnes i a l’aire lliure Les més conegudes són de Haydn i de Mozart
Hob
Música
Abreviació utilitzada per a referir-se al catàleg temàtic de les obres de J. Haydn dut a terme per Anthony van Hoboken (Joseph Haydn: Tematisch-bibliographisches Werkverzeichnis, Magúncia, 1957-78).
Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25
grave
Música
Nom que hom aplica a alguns moviments lents d’una sonata, d’una simfonia, etc.
En la música francesa dels ss XVII i XVIII solia ésser-ho el principi del primer moviment, seguit d’un allegro També ho és sovint en les simfonies de Haydn
baix d’Alberti
Música
Acompanyament format per grups de quatre notes que constitueixen acords arpegiats d’un mateix dibuix melòdic, del qual varien els intervals segons l’acord (per exemple: do-sol-mi-sol, re-sol-fa-sol, etc)
.
El nom li ve del gran ús que en féu Domenico Alberti en els sonates de clavecí També es troba, molt sovint, en les de Haydn i en les de Mozart
ländler
Dansa i ball
Dansa popular austríaca del s XVIII.
És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies
alemanya
Dansa i ball
Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4) vigent als s. XVIII i XIX.
No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim