Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
funció de Helmholtz
Física
Funció termodinàmica F definida per l’equació F = U-TS, U essent l’energia interna, T la temperatura absoluta i S l’entropia.
És anomenada també energia lliure , i quan un sistema sofreix una transformació isotèrmica reversible la corresponent disminució de la funció de Helmholtz és igual al treball total efectuat pel sistema
ressonador de Helmholtz
Física
Aparell emprat per a analitzar sons.
Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús
equació de Helmholtz
Física
Equació diferencial en derivades parcials que té per expressió
on k és un escalar.
Apareix a l’hora de cercar solucions de les equacions d’ones
equació de Gibbs-Helmholtz
Física
Equació que, per a un sistema que evoluciona a pressió i a temperatura constants, pren la forma
.
A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema
teoria electrolítica de Helmholtz
Química
Teoria segons la qual, quan un metall o qualsevol substància es dissocia en ions en ésser submergit en un dissolvent, es crea una diferència de potencial entre el dissolvent i la part de metall o substància que encara no s’ha dissolt.
quimògraf
Fonètica i fonologia
Aparell fonètic inventat per l’alemany Karl Ludwig l’any 1847, amb què es poden recollir i fixar experimentalment les vibracions sonores de la parla inscrites sobre una superfície plana.
Més tard, Hermann von Helmholtz 1863 i Jean-Pierre Rousselot principi del s XX perfeccionaren aquest sistema
absorbent
Física
Dit del material o de l’element disposat en un recinte acústic per a controlar-hi el temps de reverberació i reduir-hi les ressonàncies.
Moquetes, cortines, fusta, etc, són materials absorbents de l’energia acústica En estudis d’enregistrament i auditoris hi ha panells absorbents o ressonadors de Helmholtz especialment projectats per a reduir les ressonàncies pròpies de la sala
supercondensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu basat en el fenomen físic de la doble capa elèctrica, que té la propietat de presentar una alta capacitat elèctrica i, per tant, pot funcionar com un condensador, però amb unes propietats capacitives impossibles d’aconseguir amb un condensador del tipus convencional.
A causa d’aquesta propietat són especialment adequats com a elements d’alimentació de reserva, especialment per a memòries volàtils en substitució de les petites bateries fins ara utilitzades en els casos en què era indispensable preveure el manteniment de la informació en produir-se la interrupció de la tensió d’alimentació Tot i que el fenomen de la doble capa elèctrica EDL ja fou descobert i analitzat per Helmholtz el 1879, hom no n'ha trobat aplicació pràctica fins a l’aparició dels microprocessadors i de les memòries CMOS Per a explicar satisfactòriament el fenomen esmentat…
ressonador
Física
Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
Tenen diverses formes i presenten una cavitat amb un volum determinat, que és el que caracteritza bàsicament la ressonància N'és un exemple el ressonador de Helmholtz Els ressonadors tenen diverses aplicacions com a intensificadors de sons musicals en diferents instruments caixes de ressonància, i també en els silenciadors, on absorbeixen l’energia de les vibracions sintonitzades
empirisme científic
Filosofia
Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.
Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica