Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema…
rosa heràldica

rosa heràldica
Heràldica
Moble que representa una rosa sense tija, ordinàriament amb cinc pètals (en cas contrari cal indicar-ne el nombre), cinc sèpals o brins entre ells i el botó.
És molt emprada a Anglaterra com a badge la rosa blanca dels York i la roja dels Lancaster La rosa natural porta tija i fulles Hom parla de doble rosa quan una és dins l’altra
càrrega heràldica
Heràldica
Tot el que hom posa dins el camper d’un escut, és a dir, les peces i els mobles o figures.
llobina heràldica
Heràldica
Representació de la llobina en forma estilitzada.
Es posen generalment per parelles, en pal, de perfil, adossades, corbades i, a diferència del dofí, sense treure la llengua
multiplicació heràldica
Heràldica
Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.
Dóna lloc al palat, el faixat, el bandat, el barrat, el xebronat, el losanjat, el fusat, l'escacat i el bitlletat
vaca heràldica
Heràldica
Vaca representada amb mamelles i amb la cua estesa al llarg del flanc.
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies
contraposició

contraposició heràldica : 1 contracomponat Bordura contracomponada; 2 contraescacat; 3 contrabanda; 4 contrafaixa; 5 contrapal; 6 contraxebró; 7 contrabandat; 8 contrabarrat; 9 contrafaixat; 10 contrapalat; 11 contraxebronat; 12 contraabraçat a sinistra; 13 contracalçat; 14 contracapat; 15 contraentat
© Fototeca.cat
Heràldica
En una representació heràldica, alteració d’alguna de les característiques d’una peça, escut o figura, respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear amb els elements resultants una determinada oposició.
partició

Partició heràldica. Semitruncat semipartit cap a la punta i semitruncat a la punta
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
Hi ha la partició ordinària , que pot ésser de dues classes partició igual, regular o principal , que resulta de dividir el camper en dues meitats iguals partit, truncat, tallat i trinxat, i partició desigual o irregular , quan la divisió no resulta igual sinistrat i dextrat, i la partició extraordinària , formada per una línia que no és resta i és difícil de blasonar semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina