Resultats de la cerca

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema…

És molt emprada a Anglaterra com a badge la rosa blanca dels York i la roja dels Lancaster La rosa natural porta tija i fulles Hom parla de doble rosa quan una és dins l’altra

Es posen generalment per parelles, en pal, de perfil, adossades, corbades i, a diferència del dofí, sense treure la llengua

Dóna lloc al palat, el faixat, el bandat, el barrat, el xebronat, el losanjat, el fusat, l'escacat i el bitlletat

Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies

Hi ha la partició ordinària , que pot ésser de dues classes partició igual, regular o principal , que resulta de dividir el camper en dues meitats iguals partit, truncat, tallat i trinxat, i partició desigual o irregular , quan la divisió no resulta igual sinistrat i dextrat, i la partició extraordinària , formada per una línia que no és resta i és difícil de blasonar semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat, etc