Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
drac
Mitologia
Prototip del monstre marí primordial.
El drac és considerat com a enemic dels déus i dels homes, i contra ell lluiten els herois Hèrcules o sant Jordi A la Bíblia rep els noms de Leviatan i Rahab
semideu | semideessa
Religions de Grècia i Roma
Home o dona deïficats, a qui hom dona culte.
Normalment, entre els antics, reberen culte els avantpassats epònims d’una tribu o poble, els reis, guerrers victoriosos, fundadors de ciutats, etc En època històrica, molts personatges reberen culte, sobretot els emperadors romans, o altres genis o herois
epígon
Història
En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i que, com llurs pares, deu anys més tard tornaren a assetjar-la, l’ocuparen i hi entronitzaren Tersandre.
A Delfos foren collocades les estàtues d’aquests herois Alemèon i Amfíloc, fills d’Amfiarau Diomedes, fill de Tideu Egialeu, fill d’Adrast Eurial, fill de Mecisteu Estènel, fill de Capaneu Pròmac, fill de Partenopeu, i Tersandre, fill de Polinices
tagàlog
Etnologia
Individu de raça indomelànida que viu a les Filipines, sobretot a l’illa de Luzon.
Considerat com un dels aborígens, és un poble agricultor arròs Actualment són uns 4 000 000 d’individus i constitueixen la classe mitjana de les Filipines comerciants, financers, industrials, etc Els principals herois de la independència eren tagàlogs José Rizal, Andrés Bonifacio, Emilio Aguinaldo
heroi | heroïna
Mitologia
Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.
La seva figura sovinteja en la mitologia de diversos pobles primitius i, bé que concebuda antropomòrficament, hom li reconeix poders sobrenaturals A Grècia, als segles VIII i VII aC, s’afermà el culte als herois, que esdevingué ritu de súplica per a obtenir llur protecció
heroic | heroica
Història
Literatura
Dit d’un període històric o d’una obra literària en què abunden els herois.
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
jocs nemeus
Atletisme
Competicions atlètiques i esportives celebrades, cada dos anys, el primer d’agost, a Nemea, en ocasió de les festes nemees (o simplement les Nemees), dedicades a Zeus Nemeu.
Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors
literatura balutxi
Literatura
Literatura islàmica en la llengua balutxi.
Des del segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre termes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l’època, dins la qual destaquen les balades dels herois Nōdbandag i Mīr Čākar i la balada epicolírica dels amants Dõstē i ŠSimrē En la segona meitat del segle XVII destacà en poesia Ğā Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós, el gènere que adquirí més importància destaca el relat mi'rāǧ, sobre l’ascensió de Mahoma al cel Actualment hom continua conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didacticoreligiosos, imitats generalment de la…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la…