Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi
epòxid
Química
Compost orgànic que conté el grup
i que hom obté en les reaccions d’ epoxidació
.
L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics
terpineol
Farmàcia
Química
Cadascun dels tres composts hidroxílics isomèrics d’ocurrència natural, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, amb fórmula C10H18O.
Hom els designa amb els prefixos α, β i γ L’α-terpineol ocorre en la natura en les formes d , l i l , dl El terpineol és obtingut com a barreja dels tres isòmers per deshidratació de la terpina i és emprat com a dissolvent, desinfectant, antioxidant, aromatitzant en la indústria alimentària i en perfumeria per a produir olor de lilàs