Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
hinduisme

Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve…
bhakti
Hinduisme
Concepte de l’hinduisme traduït generalment per «devoció», que consisteix en una relació personal i en una amorosa actitud de dependència i de pietat, concreta i existencial, del bhakta
(devot) envers Déu en els seus avatāra
com a objecte primari i suprem.
També, com a objecte secundari, envers els sants, els mestres espirituals, els pares i la pàtria En el bhakti envers Déu hom pot distingir, segons la intenció, el mukyā bhakti principal, també anomenat ahaituki desinteressat, nirgunā absolut, rāgātmikā d’afecte pur, parā, paramā, siddhā transcendent i perfecte i el gaumī bhakti secundari, dit també haitukī interessat, motivat, sagunā mundà, vaidhī formulista, aparā imperfecte És una de les vies de salvació de l’hinduisme, i els fruits del veritable bhakti són la perfecció, la immortalitat i la beatitud L’experiència religiosa del…
hindú
Nenes hindús
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
abnegació
Religió
Concepte bíblic que expressa negació d’un mateix en bé dels altres, i acceptació de la mort com a condició d’un segur retorn a la vida.
Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció āśrama, que comporta un estat de renunciament a tot sannyārama En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hellenisme tardà, des de Plotí
xactisme
Hinduisme
Conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti.
Units al culte de Xiva, els śakta constitueixen una de les sectes principals de l’hinduisme Penetrà també segle X en el budisme Mahāyāna Els texts religiosos quasi canònics referents a aquests cultes són anomenats els Śaktagama o també els Tantra
rajput
Història
Individu d’una casta guerrera hindú, que pretén entroncar-se amb l’antiga kshatrīya i que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, pel seu esperit guerrer.
A partir del s VIII tingueren un paper important en la història de l’Índia septentrional i occidental, fins a la desfeta de Muḥammad de Gur s XII Confinats a Rājputānā, foren el bastió de l’hinduisme Actualment constitueixen encara la classe dominant de prínceps i terratinents al Rājasthān el 15% de la població i llur llengua rajasthani és la més estesa
anacoreta
Religió
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, pregària i mortificació.
Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita
bramanisme
Hinduisme
Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.
El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes casta El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors L’esperit religiós hi és ofegat per la forma La preponderància del sacrifici…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…
cànon hindú
Hinduisme
Conjunt d’escriptures acceptades com a autoritat màxima dins l’hinduisme.
les obres bàsiques, escrites en sànscrit 2000 a 600 aC, són, dins el Shruti ‘Cosa oïda’ o cànon estricte, els quatre Veda Samhita , els Brāhmana , els Āraṇyaca , els Upanisḥad , i dins elSmṛiti ‘Record’, els texts del Sūtra