Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
histèresi
Física
Fenomen pel qual un material presenta, en un instant donat, un estat que depèn no solament de la causa excitadora, sinó també dels estats anteriors.
La representació gràfica d’aquest fenomen, quan aquesta causa és periòdica, constitueix el cicle d’histèresi
histèresi magnètica
Cicle d’histeresi magnètica (Br=magnetisme romanent, Hc=camp coercitiu)
© Fototeca.cat
Física
Histèresi que presenta un cos ferromagnètic en ésser sotmès a l’acció d’un camp magnètic que produeix la imantació del cos.
Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa…
histèresi elàstica
Física
Tecnologia
Histèresi que presenta un sòlid en aplicar-li una càrrega inferior al seu límit elàstic; així la variació de la deformació en funció de l’esforç no segueix el mateix camí en el procés de deformació que en el de recuperació.
En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic
histèresi dielèctrica
Electrònica i informàtica
Física
Histèresi que presenta un dielèctric en ésser sotmès a una intensitat de camp E que produeix la seva polarització P
.
Es manifesta en un condensador després de la descàrrega i dóna lloc a una càrrega residual en el condensador, a causa del retard en la despolarització del dielèctric
histèresi electròdica
Química
Histèresi que presenten alguns elèctrodes que fa que el seu potencial elèctric no retorni al seu valor inicial quan la concentració dels ions a la qual responen és modificada i tot seguit restituïda al seu valor original.
Aquest fenomen es coneix també amb el nom de memòria de l’elèctrode
irreversible
Física
Dit del procés no reversible
.
Un procés és irreversible quan hi intervenen efectes dissipatius com viscositat, fregament, resistència elèctrica, inelasticitat, histèresi magnètica, etc Tots els processos naturals són irreversibles
pèrdues
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.
Hom compara generalment energia, potència, quantitat d’electricitat, etc, d’una màquina, installació, etc Les pèrdues són degudes a causes molt diverses així, hi ha pèrdues per fregament, per histèresi, per corrents de Foucault, per efecte Joule, dielèctriques , etc, i gairebé sempre es tradueixen en una formació de calor
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
no-linealitat
Tecnologia
Característica d’un sistema el comportament del qual no pot ésser representat per equacions diferencials lineals.
En els sistemes asservits, hom classifica les no-linealitats en dos grups, essencials i accidentals , segons que siguin introduïdes deliberadament o no Entre les primeres, cal remarcar l’anomenada tot-o-res entre les segones, les més importants són la curvatura , el llindar , la saturació i la histeresi Sovint apareixen combinacions de diversos tipus de no-linealitat
ferroelectricitat
Electrònica i informàtica
Producció d’una polarització elèctrica espontània i reversible en determinats cristalls en ésser sotmesos a l’acció d’un camp elèctric exterior.
Entre les substàncies on l’efecte és més notable cal esmentar el titanat de bari i la sal de Rochelle Aquestes substàncies presenten, a més, histèresi dielèctrica, de manera que la gràfica D/E té una forma semblant a la B/H de les substàncies ferromagnètiques la permitivitat ε és variable, segons el valor del camp i la temperatura Aquesta propietat desapareix en el punt de Curie, i té aplicació en la conversió directa de calor en electricitat