Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
menció honorífica
Distinció que hom fa, en un concurs, al qui segueix en mèrits els qui tenen els premis i els accèssits.
arquebisbe
Dret canònic
Prelat que té un poder d’ordre igual al dels bisbes, però amb una certa preeminència respecte a aquests, sia per raó d’una jurisdicció pròpia, sia per raó d’una dignitat simplement honorífica.
El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants a partir del segle V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al segle VIII tots els metropolitans rebien aquest apellatiu Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica Al final del segle VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità perdurà, tanmateix, com a títol merament honorífic La insígnia…
prelat
Dret canònic
Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.
Hom distingeix entre prelats majors cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església i prelats menors abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius —, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars La prelatura honorífica establerta per Pius XI 1934 comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc, i els prelats domèstics , que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici assistents del papa, ja sia per concessió honorífica directa Tots reben el títol de monsenyor
arquebisbe titular
Dret canònic
Arquebisbe que té aquesta dignitat només d’una manera honorífica.
precedència
Preferència honorífica en el lloc i seient en alguns actes oficials.
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per…
vicari general
Dret canònic
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.
És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis
confirmadors
Diplomàtica i altres branques
Des de l’alta edat mitjana, signataris (confirmantes) dels diplomes, els quals aportaven un context solemne i qualificat a l’actio documental.
El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània
servent
Bíblia
Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús
títol de dignitat
Dret català
Dret civil
Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
N’hi ha d’eclesiàstics, nobiliaris títol nobiliari, militars, de cavalleria i d’ofici