Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
honors
Manifestació de reconeixement de la vàlua, els mèrits, el poder, etc, d’algú.
honors militars
Militar
Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.
pompes fúnebres
Conjunt de cerimònies i honors que acompanyen un difunt al cementiri.
passar revista
Militar
Passar, una autoritat o personatge, davant les tropes que li reten honors.
bridge
Jocs
Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de 52 cartes entre dos equips de dos participants i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont ( bridge
) amb el seu company de joc.
És el resultat de l’evolució de l’antic whist , modificat al s XIX Es reparteixen tretze cartes el valor de les quals és decreixent a partir de l’as Els primers cinc naips s’anomenen honors as, rei, dama, sota i deu Hom valora els colls puntuats reglamentàriament, en l’ordre següent piques, cors, diamants i trèvols El plantejament estratègic del joc està en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia el nombre de bases que es compromet a fer, calculat en funció del joc propi, del joc del company, i de la previsió del comportament dels adversaris El sistema…
degradació
Dret penal
Pena accessòria imposada als condemnats per determinats delictes especials.
Consisteix en la privació de les responsabilitats, els privilegis, les dignitats i els honors vinculats al càrrec que ocupava fins al moment de la condemna La degradació canònica o eclesiàstica comporta la deposició i la reducció a l’estat laical La degradació militar té el caràcter d’infamant, impedeix de continuar formant part de l’exèrcit i comporta la pèrdua de tots els graus, condecoracions i pensions
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
sevir augustal
Història
Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres (d’on prové el nom), dedicada al culte a l’emperador.
Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans