Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
humor
Biologia
Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic.
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de…
humor
Temperament, caràcter, disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment.
humor
Psicologia
Estat psicosomàtic, sovint momentani, que fa referència a una disposició afectiva de l’esperit o del temperament, amb inclinació a l’alegria o a la tristesa.
humor negre
Literatura
Tipus d’humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i àdhuc satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.
En la seva manifestació literària ha estat conreat per alguns escriptors francesos del s XIX Lautréamon, D’Aurevilly, etc, i posteriorment, per André Breton i els surrealistes, entre molts altres
humor vitri
Biologia
Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina.
humor aquós
Biologia
Líquid vicós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí.
humor cardinal
Medicina
Cadascun dels quatre humors (bilis, atrabilis, pituïta i sang) que, segons la medicina antiga, secretava l’organisme i de l’equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia.
humorós | humorosa
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…