Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ignorar
No saber (alguna cosa), no conèixer-la o no tenir-ne notícia.
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació
tematització
Sociologia
Teoria que afirma que els mitjans de comunicació social tenen un paper clau a l’hora de seleccionar els esdeveniments i els temes d’actualitat que seran objecte d’atenció preferent per part de la ciutadania.
El fenomen de la tematització condiciona, doncs, els processos de formació de l’opinió pública Això no implica, però, que els mitjans de comunicació social puguin obligar la gent a pensar d’una manera determinada, sinó que la poden induir a pensar i opinar sobre determinats temes i a ignorar-ne d’altres
secularisme
Filosofia
Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l’existència.
ironia
Filosofia
Procediment interrogatori utilitzat per Sòcrates, el qual, fingint d’ignorar una cosa, demostrava que en tenia un coneixement superior al del seu interlocutor que presumia de saber-la.
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats…
viola de mà

Viola de mà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…