Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
im-
Prefix que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost.
art alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T'ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu véns amb mi i prou El present es dóna en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer participa de la…
in-
Prefix que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost.
S'escriu im- davant b , m o p , il- davant l , i ir- davant r
comunitat primitiva
Cristianisme
La constituïda els primers temps del cristianisme.
En teologia pastoral és lloc comú la referència a la comunitat de Jerusalem, descrita als Actes dels Apòstols L’exegesi moderna, particularment els mètodes d' història de les formes i història de les redaccions , en parlen sovint tot referint-se a cadascuna de les comunitats on sorgiren i es configuraren els relats evangèlics, determinats teològicament per la situació Sitz-im-Leben i les necessitats de la respectiva comunitat
compte enrere
Astronàutica
Enumeració del temps que resta per l’hora T
en la qual s’ha programat el llançament d’un coet.
La interrupció temporal de l’operació de compte enrere comporta el corresponent ajornament de l’instant de llançament A cada temps del compte correspon la realització d’unes determinades operacions de comandament, control, etc La fase final del compte enrere es fa enumerant els segons deu, nou, vuit, etc, fins a zero, tècnica que fou emprada per primer cop en el film de ficció de F Lang Frau im Mond ‘Una dona a la Lluna’, 1928, possiblement degut a l’assessoria d’Oberth i Nebel
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
conjunt recursivament enumerable
Matemàtiques
Conjunt X
quan és la imatge d’una funció recursiva; és a dir, si X
= Im f
, a on f
és una funció recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursivament enumerable si hi ha un algorisme que construeix el conjunt element a element
espai vectorial
Matemàtiques
Grup abelià E
en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K
, K
× E
→ E tal, que al parell (λ, e
) correspon l’element λ e
.
I acomplint-se les propietats λ + μ e = λ e + μ e , λ e + f = λ e + λ f , λμ e = λμ e i 1 e = e Els elements de E són anomenats vectors , i els elements de K , escalars Una part de E que sigui subgrup respecte a la suma i que sigui estable respecte al producte per qualsevol escalar, és anomenada subespai de E , i amb les mateixes operacions de E és un altre espai vectorial Si F és un subespai de E , hom pot definir congruències a E mitjançant la relació d’equivalència x ≡ y mòd F , si i només si la diferència x — y pertany a F Això permet de formar el conjunt quocient E/F quocient, el…