Resultats de la cerca

Entre les més importants hi ha les del plasma sanguini Les proteïnes sanguínies són separables per mètodes diversos precipitació per solucions salines, solubilitat a l’aigua, precipitació per alcohol, per electroforesi, etc A part les fraccions separables que no són globulines l’albúmina i el fibrinogen, hi ha tres fraccions globulíniques separables l’α -globulina, la β -globulina i la γ -globulina gammaglobulina La immunoelectroforesi ha permès l’estudi de les immunoglobulines i d’altres pròtids lipoproteïnes, haptoglobines, ceruloplasmina, tiroxina, etc L’α- globulina és la…

Fonamentalment hom en distin geix dos tipus l’amiloïdosi primària , associada o no al mieloma múltiple, en què l’amiloide és format per proteïnes derivades de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines tipus AL l’amiloïdosi secundària , associada a altres malalties cròniques inflamatòries, infeccioses o canceroses, que es caracteritza perquè l’amiloide és una proteïna diferent anomenada amiloide A tipus AA D’altres tipus, més rars, són les amiloïdosis localitzades en un sol òrgan, les hereditàries i les senils

La banda policlonal és provocada per malalties com la cirrosi hepàtica, les collagenosis o les infeccions cròniques La banda monoclonal és pròpia de malalties neoplàstiques del sistema limfàtic com el mieloma múltiple, la malaltia de Waldenström i les malalties de les cadenes pesants de les immunoglobulines a vegades, però, hom la pot veure en persones grans, sense significat patològic El fet que aquestes gammaglobulines puguin ésser estructuralment i funcionalment normals fa que el terme paraproteïna , que implica sovint una idea d’anormalitat, vagi caient en desús a favor de…

Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…

Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…

Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies, esplenomegàlia,…

Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest

Quan aquestes proteïnes sèriques es troben unides a la superfície dels eritròcits, el test és anomenat prova de Coombs directa , i té un interès especial en la diagnosi de les anèmies hemolítiques autoimmunes La prova és també útil per a comprovar si en el sèrum del pacient hi ha anticossos contra eritròcits d’altres persones en aquest cas el test és dut a terme posant en contacte aquests eritròcits amb el sèrum del pacient prova de Coombs indirecta és d’un gran interès per a evitar hemòlisis en casos de transfusions de sang