Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
diafragma
Fotografia
Obertura regulable d’una càmera fotogràfica, cinematogràfica, de televisió o de vídeo que permet de modificar a voluntat la quantitat de llum que travessa el sistema òptic de la càmera i que impressiona la pel·lícula, o que incideix sobre el tub d’imatge.
N'hi ha, essencialment, de dues classes el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pellícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp Hom indica l’obertura del diafragma mitjançant el…
cop
Acció notable que causa admiració o impressiona profundament.
fotocomposició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de tècniques basades en procediments fotogràfics que hom utilitza per a compondre texts que han d’ésser reproduïts per impressió.
A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…
càmera panoràmica
Fotografia
Càmera fotogràfica especialment dissenyada per a cobrir un gran angle de visió horitzontal.
Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera uniforme tot el…
fotogravat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).
Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal interposar entre…
esplendor
Magnificència, qualitat d’allò que impressiona per la seva bellesa, riquesa, etc.
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de contrast del negatiu i de la distància del negatiu…
efecte Purkinje
Biologia
Variació de la sensibilitat de l’ull humà al llarg de l’espectre lluminós, en funció de la intensitat lluminosa que l’impressiona.
La sensibilitat és màxima per a la llum blava quan la illuminació és inferior a 1 lux, i per a la llum groga si la illuminació és normal de 100 a 1 000 lux
ull

Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…