Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
incórrer
Posar-se en el cas d’haver de sofrir un càstig, un blasme, etc, per un delicte, un error, etc.
estafa
Dret penal
Delicte contra la propietat que consisteix a causar un perjudici patrimonial a una persona en benefici propi mitjançant engany.
Es diferencia del furt o del robatori en el fet que el perjudici té lloc amb l’anuència del propietari, a causa de l’error en el qual l’estafa l’ha fet incórrer
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
potestat
Història del dret
Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
Quan el vassall posseïa la investidura d’un feu per un senyor superior o havia estat comanat a aquest, tant aquell com els seus successors tenien el deure de retornar en determinats casos la seva possessió quan en fossin requerits, sota pena d’incórrer en bausia Segons les Commemoracions de Pere Albert segle XIII, la potestat significava l’ocupació reial i efectiva del castell
reincidir
Incórrer de nou en una falta, un delicte, un error.
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials segons els casos i…
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…
cadència autèntica
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de dominant i tònica (V-I).
És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…
menor estranger no acompanyat
Sociologia
Estranger menor d'edat que es troba sense familiars i en situació irregular i de possible desemparament.
El terme, usat sovint amb la forma mena , derivada de la sigla, es començà a utilitzar a la primera dècada del segle XXI juntament amb d’altres de similars, com ara MEINA menor estranger indocumentat no acompanyat, per a referir-se als menors d’edat sense pares, familiars o tutors coneguts que, procedents d’estats en vies de desenvolupament, entren de manera irregular a l’Estat espanyol, on duen una existència atzarosa, generalment sense domicili estable i amb un alt risc d’incórrer en la delinqüència La crisi migratòria a Europa provocada per les guerres de Líbia i Síria comportà l’arribada…