Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
acatalèptic | acatalèptica
Dubtós, incert.
amfibòlic | amfibòlica
latirisme
Patologia humana
Intoxicació consecutiva al consum de diverses espècies de guixes (Lathyrus cicera, L. sativus, etc.), manifestada amb tremolors, incontinència d’orina i, més tard, paràlisi amb contraccions a les cames i tremolor als membres superiors.
És de pronòstic incert, puix que molt sovint el malalt triga anys a recuperar el moviment dels membres inferiors
ocarina
ocarina
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, generalment de terra cuita en forma oval irregular, proveït d’un nombre variable de forats.
Produeix un so aflautat, que hom obté bufant per una embocadura en forma de broc Instrument popular, el seu origen és incert
porfirogènit | porfirogènita
Història
Títol que ostentaven tots els fills de l’emperador d’Orient.
De significat, però, incert, aquest mot sembla estar relacionat amb la denominació que tenia la sala Πορϕύρα on donaven a llum les emperadrius
paitida
Folklore
Fada d’aigua.
El mot, d’origen incert, fou recollit per Guerau de Liost a Viladrau, on és viu el topònim del veïnat i la font de les Paitides
sarabanda
Dansa i ball
Dansa lenta de forma binària i compàs de 3/4 o bé de 3/2.
D’origen incert, hom l’ha situada a Andalusia, Mèxic o bé a Orient Als s XVII i XVIII esdevingué un dels fragments essencials de la suite instrumental barroca, generalment situada darrere la courante
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
fado
Música
Cançó popular portuguesa.
Habitualment té estrofes de vuit compassos, dividits en dues parts simètriques La melodia és sovint en to menor, fet que li dona un caràcter malenconiós D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX Al segle XX Amália Rodrigues el divulgà internacionalment, i posteriorment Dulce Pontes n’és considerada la principal continuadora i renovadora
consort song
Música
Expressió emprada modernament pels estudiosos per a anomenar una forma de cançó anglesa característica del final del segle XVI i el principi del XVII, per a veu solista o diverses veus i acompanyament instrumental, sovint a càrrec d’un consort de violes de gamba.
Si el text era religiós, era anomenada anthem consort anthem Amb la introducció del cor, la forma de l' anthem consort s’amplià i sorgí l’anomenat verse anthem L’origen de la consort song és incert, però les mostres més antigues que es conserven són les que apareixen en una collecció manuscrita retrospectiva que data del 1580, tot i que segurament havien estat compostes amb anterioritat