Resultats de la cerca

De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca

A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país

Parlat per uns quatre milions de persones, s’estén des de la zona meridional del Caixmir fins a Sikkim i el Nepal, i comprèn tres variants principals el pahari oriental nepalès, el central i l’occidental

Emparentada amb el grup tibetobirmà, és parlada al Nepal

El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres dialectes…

Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia

Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati

Des del s XIV té una rica literatura pròpia literatures índies Al final del s XX, hom estimava el nombre de parlants en uns 50 milions

Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi

Alts i dolicocèfals, tenen influències racials dels veddes a les terres altes de Kandy A les terres baixes practiquen l’agricultura, el comerç i la pesca Posseeixen un considerable desenvolupament cultural Són de religió budista hīnayāna a Sri Lanka i musulmans a les Maldives