Resultats de la cerca

La mala fe fa ineficaç l’acte jurídic i produeix la nullitat dels contactes en els quals intervé

És administrada per via parenteral, puix que és ineficaç per via oral Hom l’empra com a agent antimicrobià

 La informació sobre els passos a seguir quan se segueix aquesta dieta prové del llibre que ha escrit el mateix Dukan, així com del seu web Malgrat que ha tingut molts lectors i seguidors, la comunitat sanitària i científica considera aquesta dieta com a ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa, ja que no existeix cap estudi científic que recolzi la seva eficàcia ni seguretat, perquè compleix les característiques que defineixen les dietes fraudulentes o miracle i per la illegalitat d’algunes de les afirmacions que es fan tant en el llibre com en el web

Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un…

Les dietes miracle prometen un aprimament sense esforç i es recolzen en àmplies difusions publicitàries, així com en productes o suplements dietètics, però estan mancades de rigor científic Algunes d’aquestes dietes es caracteritzen per detalls exòtics, la supressió de determinats aliments, i habitualment són molt restrictives en energia i desequilibrades en nutrients, per la qual cosa són perilloses a llarg termini, ja que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, renals i hepàtiques, diabetis, alguns tipus de càncer i osteoporosi Algunes de les dietes miracle més conegudes són…

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…

Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…

Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…

D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…