Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
infecció
Patologia humana
Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…
infecció oportunista
Patologia humana
Denominació genèrica dels processos infecciosos que es desenvolupen en persones immunodeprimides.
Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada
infecció nosocomial
Patologia humana
Infecció produïda per microorganismes adquirits en un hospital, que afecta malalts ingressats per un procés diferent del d’aquesta infecció i que en el moment de l’ingrés no n’eren portadors.
fusoespiroquetosi
Patologia humana
Infecció produïda per la simbiosi patògena de bacils fusiformes i espiroquetes.
Pot manifestar-se de maneres molt diferents, que depenen més del lloc d’enclavament que d’una lesió típica La forma més freqüent es localitza a la boca i afecta sobretot les genives Hom l’anomena també infecció de Vincent
osteomielitis
Patologia humana
Infecció de l’os i de la medul·la òssia produïda per microorganismes diversos.
Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…
ectima
Patologia humana
Infecció piogènica de la pell caracteritzada per la formació de crostes adherents sota les quals es produeix una ulceració.
Els factors que predisposen a aquesta infecció són els defectes de la higiene, la mala nutrició o la preexistència de lesions cutànies mínimes És una dermatosi pròpia dels infants
autoinfecció
Patologia humana
Infecció que en un moment donat afecta un individu portador dels gèrmens causals i que durant un llarg temps no havien provocat cap trastorn.
La infecció es produeix ocasionalment en augmentar la virulència del microorganisme per causes diverses una mutació, per exemple, o bé en disminuir la resistència de l’individu portador
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara…
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina