Resultats de la cerca

El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home

El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per Staphylococcus…

L’agent causant és el virus anomenat VIH virus de la immunodeficiència humana , denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV Lymphadenophathy Associated Virus i del virus HTLV-III Human T-Cell Lymphotric Virus El VIH és un virus ARN de la família dels retrovirus  que conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l’ARN del virus a l’interior de l’ADN de la cèllula infectada El VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d’homologia genòmica, se n’han descrit…

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els…

Anomenada també frambèsia , després de 3-6 setmanes d’incubació, apareix una pàpula ulcerosa en el punt d’inoculació, i al cap de 6-10 setmanes surten papillomes múltiples a la cara, al pit i a les extremitats Les pàpules es poden ulcerar i donar lloc a lesions destructives òssies i cutànies Es transmet per contacte directe amb persones infectades, i també per insectes portadors del bacteri, com les mosques, que entren en contacte amb petites ferides a la pell Apareix en zones densament poblades i amb males condicions higièniques, i afecta sobretot infants i joves de menys de…

Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el  dengue  o el chikungunya , són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses exantema, conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la deshidratació,…

Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…

Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions…