Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
infern
Religió
Lloc del més-enllà, en contraposició amb el cel, destinat a les penes dels damnats.
Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les penes de l’…
infern
Religió
Nom que diverses religions, en llur estadi primitiu, aplicaven —prescindint de valoracions morals— al lloc on sojornaven els morts.
La concepció d’un infern com a indret comú dels difunts sembla brollar més o menys espontàniament del culte als morts i de la consegüent convicció, estesa arreu, que els avantpassats no deixen de mantenir després de la mort una certa relació amb el món dels vius Només amb posterioritat aquest destí comú fou diferenciat en dos possibles sentits —el de premi o el de càstig—, segons el capteniment que hom ha tingut en la vida Entre els hebreus aquest pas d’un estadi de comprensió de l’infern a un altre és reflectit amb els conceptes de šeol i Gehenna, respectivament…
infern
Tecnologia
Lloc retret, subterrani, on es recullen els solatges d’una operació, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc.
infern
Lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom.
ésser un infern
Lèxic comú
Expressió aplicada a un lloc on hi ha molt desordre, moltes discòrdies, etc, de manera que fa de mal estar-hi, o a la vida d’algú que passa moltes tribulacions, és molt infeliç, etc.
pandemoni
Literatura
Capital imaginària de l’infern on els dimonis tenen consell.
Mot forjat per John Milton en El paradís perdut