Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
apostasia
Dret canònic
Rebuig total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’…
separació conjugal
Dret canònic
Dret processal
Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle, anomenada també divorci imperfecte o divorci no vincular.
Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta o temporal en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer L’acció processal és demanada personalment per la part innocent als…
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
judici
Religió
Sanció, proferida en morir l’home, segons la seva fidelitat o infidelitat envers Déu, i més o menys en funció de les seves obres, professada per diverses religions.
aliança
Religió
A la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge hitites…
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…