Resultats de la cerca

Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura

La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament

El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm

Aquest model proposa que el vapor originat per l’evaporació de grans quantitats d’aigua, causada per l’escalfament global, formaria núvols amb formes canviants en funció de la temperatura A altes temperatures, els núvols adoptarien formes que facilitarien la sortida de radiació infraroja de la Terra, mentre que a baixes temperatures, els núvols adquiririen altres formes que contindrien aquesta radiació Així es regularia la temperatura mitjançant un sistema similar a l’iris d’un ull

En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es…

S'estén des del domini dels raigs gamma al radioelèctric En la part visible i infraroja de l’espectre, la corba d’intensitats en funció de la longitud d’ona és similar a la d’un cos negre a la temperatura de 6000 K, amb un màxim d’intensitat a 500 nm aquest espectre és degut a la fotosfera solar i presenta unes ratlles d’absorció, anomenades ratlles de Fraunhofer En les zones extremes d’aquest espectre, la corba d’intensitats és similar a la d’un cos negre a 10 6 K aquesta part de l’espectre és deguda a la corona solar i a les fulguracions solars En les zones ultraviolada i…

El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és constant a cada…

El grau de perillositat assolit pels submarins de propulsió nuclear, especialment d’aquells que estan armats amb míssils balístics SLBM Submarine Launched Ballistic Missile, ha fet que la lluita antisubmarina sigui tal vegada el camp on s’ha produït una recerca més intensa els darrers anys Per a la detecció i localització dels submarins enemics, al costat dels sistemes clàssics hidròfons i sonar n'han sorgit altres de nous, com el MAD Magnetic Airborne Detector la detecció per satèllit de la radiació infraroja emesa pels reactors nuclears les boies SOSUS collocades als…

Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc