Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cistografia
Radiografia de la bufeta urinària.
Hom la practica injectant a la bufeta una substància opaca als raigs X, o bé en el transcurs d’una urografia intravenosa
exsanguinotransfusió
Substitució total o parcial de la sang d’un malalt per la d’un o més individus sans, anomenats donants
.
Té lloc injectant-li la sang del donant, alhora que hom extreu la del malalt en la mateixa quantitat És aplicada en intoxicacions, eritroblastosi fetal, etc
amplificador òptic
Dispositiu per a amplificar un senyal òptic.
Injectant un senyal òptic en un medi on hi ha hagut una inversió de la població causada per algun mecanisme de bombament, aquest senyal s’hi propaga longitudinalment per l’interior i hi provoca una emissió estimulada de fotons, que amplifica el senyal òptic inicial Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada EDFA
uretrografia
Radiografia de la uretra després de la introducció d’una substància de contrast als raigs X.
Hom porta a terme la uretrografia miccional introduint un catèter a través de la uretra i injectant una substància de contrast dins de la bufeta urinària, després de la qual cosa practica diverses radiografies mentre que la persona sotmesa a l’estudi efectua la micció Hom realitza la uretrografia retrògrada després de la introducció d’una substància de contrast a través del meat uretral
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
piretoteràpia
Utilització terapèutica de la febre, provocant-la artificialment injectant agents piretògens diversos.
nanotub
Química
Estructura molecular cilíndrica amb un diàmetre de l’ordre del nanòmetre i una longitud entre un micròmetre i un mil·límetre.
En la pràctica un nanotub de carboni és un fullerè de forma cilíndrica Els àtoms de carboni es disposen hexagonalment, de manera similar a l’estructura del grafit, però amb la diferència que els nanotubs formen una xarxa tancada sobre si mateixa Els carbonis presenten hibridació sp 2 aquesta fa que els enllaços entre carbonis siguin més forts que els enllaços simples, per la qual cosa l’estructura és més resistent Els diferents nanotubs s’alineen gràcies a l’actuació de forces de Van der Waals Els mètodes de producció inclouen descàrregues d’arcs elèctrics sobre carboni, l’ús de làsers o la…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…