Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
inspiració
Bíblia
Acció d’inspirar Déu els autors dels llibres bíblics.
Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infallibilitat La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina revelada Déu n'és,…
inspiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric penetra en els pulmons a conseqüència de la dilatació de la caixa toràcica.
múscul inspirador
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que actuen durant la inspiració i l’afavoreixen.
N'hi ha que intervenen en la inspiració ordinària, i uns altres que només funcionen en les inspiracions difícils
ventilador volumètric
Tipus de ventilador que preselecciona el volum que la màquina administra al pacient en cada inspiració.
Quan aquest volum ha entrat al tòrax, la màquina s’atura, i deixa sortir l’aire fins a la propera inspiració
nabí
Judaisme
Terme hebreu, d’etimologia incerta, que amb anterioritat al segle X aC designava corporativament persones transportades per un rapte d’inspiració extàtica, mentre que hom donava el nom de ‘‘vident’’ a l’individu que rebia comunicacions divines.
Més tard, el poble d’Israel anomenà nabí tothom qui creia parlar inspirat per Déu, sense prejutjar amb això l’autenticitat de la seva inspiració
profecia
Religió
Bíblia
Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.
Originàriament indicava la interpretació d’un oracle i la mateixa paraula inspirada pel profeta A Israel indicava tota predicació d’un profeta, referida generalment a la situació present del poble, per cridar-lo a convertir-se, per confortar-lo en l’adversitat la referència al futur només apareix en les amenaces o en les promeses de salvació
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…