Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
instituir
Fundar, establir, iniciar (una cosa) amb la intenció que duri.
súplica
Diplomàtica i altres branques
Dret
Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari
clàusula de confiança
Dret civil
Estipulació testamentària mitjançant la qual el testador confia a una tercera persona la realització de determinats actes que complementen la seva voluntat.
A Catalunya, segons el dret català vigent, que ha recollit una pràctica introduïda per costum, el cònjuge pot instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns o delegar-lo perquè distribueixi l’herència en parts iguals o desiguals entre els fills A Eivissa i a Formentera, l’encàrrec al cònjuge supervivent es concreta solament en la distribucó de l’herència entre els fills comuns On regeix el dret local del Pallars Sobirà, ultra el cònjuge supervivent, també es pot fer a favor dels dos parents més pròxims del testador, bé que solament per…
lleixar
Història del dret
Llegar o instituir a favor d’una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials.
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un…
fórmula aquília
Dret romà
Fórmula composta per Gai Aquili Gal, que permetia d’instituir hereus els nets que nasquessin després de la mort del testador.
persona física
Dret civil
Tot ésser humà.
Els homes són iguals davant el dret, però segons les situacions en què es troben es modifica llur capacitat jurídica o d’obrar, com ara els casos de bogeria o de minoritat L’existència de la persona física comença en el moment del seu naixement, però, àdhuc abans d’aquest, el concebut és tingut ja per nascut en tot allò que li és favorable així, hi ha obligació de prestar aliments, a càrrec de l’herència del marit, a la vídua embarassada no es pot executar la sentència de pena de mort en una dona embarassada hom pot instituir hereus els fills d’un matrimoni futur En l’ordre civil…
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes…
acte de fe
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
Història
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.
Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger per a tots…