Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
radiotelefonia
Sistema de comunicació telefònica entre diversos interlocutors (normalment dos), mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.
És anomenada també telefonia sense fils , i hom l’empra en aquells casos en què resulta difícil, impossible o excessivament costosa la installació de línies telefòniques, o bé quan almenys un dels interlocutors és mòbil Cal distingir-ne tres modalitats la telefonia mòbil automàtica, la telefonia mòbil privada en grup tancat d’usuaris i els terminals telefònics sense cordó El primer d’aquests sistemes, conegut per les sigles TMA, començà a funcionar amb el sistema analògic NMT-450 aparegut amb el nom comercial de TMA-450, que operava en la banda de 450 MHz Les sigles NMT vénen de…
radiofonia
Part de la radioelectricitat que tracta de la transmissió de sons (música i veu) mitjançant ones hertzianes.
Si aquesta transmissió té lloc entre dos interlocutors, hom parla de radiotelefonia, i si és entre diversos interlocutors esdevé un cas particular de la radiotelefonia que és la multiconferència per ràdio o telereunió, que a més pot incorporar imatges fixes o en moviment Però correntment es tracta d’una emissora que difon un programa que pot ésser captat per un gran nombre de receptors, i aleshores hom parla de radiodifusió sonora
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
prémer per parlar
Electrònica i informàtica
En comunicacions, mecanisme que permet la comunicació de veu semidúplex en xarxes ràdio, prement un botó per parlar i alliberant-lo per escoltar.
El mecanisme prémer i parlar permet comunicacions un a un o entre diversos interlocutors Aquestes comunicacions són semidúplex, cosa que significa que només un únic interlocutor pot parlar a la vegada Aquest mètode de comunicació també s’ha incorporat sobre telèfons mòbils, que pretenen utilitzar el sistema prémer i parlar fent servir xarxes de telefonia mòbil cellular i Wi-Fi
semasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part o aspecte de la semàntica que estudia els significants o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significats, en oposició a l’onomasiologia, que tracta dels significants o denominacions que es poden atribuir als conceptes o significats.
En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica
correcció política
Sociologia
Branca del marxisme cultural sorgida a la primera meitat del segle XX i adoptada per la contracultura dels anys seixanta.
Consisteix a afavorir polítiques públiques de defensa dels drets dels grups socials minoritaris enfront dels grups majoritaris dominants amb l’objectiu de contribuir a propagar la dignitat, la consideració i una redistribució del poder que beneficiï els membres més vulnerables de la societat, des dels discapacitats fins a les dones o les minories ètniques La correcció política ha portat a la promoció i consolidació d’un model social multicultural en algunes de les societats democràtiques occidentals Més recentment, aquest concepte remet a un ús d’un llenguatge eufemístic amb l’objectiu d’…
llengua vehicular
Lingüística i sociolingüística
Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents, particularment quan no és la pròpia de cap dels interlocutors.
perlocució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a locució i il·locució, dimensió dels actes de parla que en determina l’efecte sobre els interlocutors (en qualitat d’amenaça, insult, lloança, etc).
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…