Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
furianta
Música
Dansa popular d’origen txec, ràpida i amb canvis de ritme reiterats (de 2/4 a 3/4 i viceversa).
B Smetana en l’òpera La núvia venuda , per exemple i A Dvořák la introduïren en la música culta europea
garamant
Etnografia
Individu d’un poble nòmada de la Líbia interior del qual sorgiren probablement els tuàregs.
Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics , serví l’exèrcit d’Anníbal Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud
gaèlic escocès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica insular del grup goidèlic.
És una variant de gaèlic irlandès que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia i que s’estengué fins al Clyde al segle XVI Actualment es parla a les regions escoceses dels Higlands i les Hèbrides i també hi ha nuclis de parlants a la resta d'Escòcia, fora de l'àrea lingüística gaèlica
choro
Música
Formació instrumental, poc nombrosa, característica de la música popular urbana brasilera.
L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert
tecnologies de la informació i la comunicació verdes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies dissenyades per a fer un ús eficient dels recursos naturals.
S’introduïren en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC amb els termes anglesos Green IT o Green Computer Estan fonamentalment orientades a reduir el consum energètic, ja sigui de manera directa, per exemple amb mecanismes de repòs per inactivitat, o bé indirecta, amb sistemes remots que proporcionin alternatives als desplaçaments
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
brocater | brocatera
Història
Menestral que feia brocats.
Ofici d’origen xinès, al s XIII fou introduït a Palerm i d’allí a la Itàlia continental, d’on s’estengué a França i Anglaterra Generalitzat al s XV l’ús del brocat en el vestir, brocaters genovesos l’introduïren a València, on aviat adquirí importància Uns intents d’introduir-lo a Barcelona entre el 1451 i el 1458 fracassaren
brità | britana
Història
Individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del s VI aC.
Foren els tercers invasors de l’illa, després dels goidels i dels pictes, amb els quals alguns autors els han volgut assimilar Introduïren a l’illa la cultura de La Tène, pròpia de la segona edat del ferro A partir de la segona meitat del s I aC començà la seva difícil assimilació a l’Imperi Romà, la qual mai no fou plenament aconseguida
coral
Música
Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.
Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al s IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real s XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina