Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en…
índex de iode
Química
Percentatge de pes d’halogen, calculat com a iode, absorbit per un greix en unes condicions determinades.
Aquesta absorció de iode dóna una idea del grau d’insaturació del compost i permet de calcular-ne el nombre de dobles enllaços
tintura de iode
Farmàcia
Solució de iode en alcohol, emprada com a desinfectant.
L’antiga, o forta, era preparada al 10% Actualment hom la prepara al 6,5% i hi afegeix iodur potàssic, per evitar la formació d’àcid iodhídric
iode lligat a proteïnes
Biologia
Nom donat al iode combinat amb els pròtids del plasma.
Correspon al iode de les hormones circulants i la seva determinació és útil en l’estudi del funcionalisme tiroidal
uroselectan
Farmàcia
Substància que conté el 42-43% de iode i es presenta en forma de pólvores de color groc, amb un sabor característic.
És emprat en solució al 30% per via endovenosa com a mitjà de contrast en l’examen de les vies renals
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides
iodometria
Química
Mètode indirecte d’anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d’aquestes amb un excés d’ió iodur i en la valoració amb solució patró de tiosulfat del iode alliberat segons la semiequació 2I- ⇋ I2 + 2e-
.
Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +…