Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
iònic | iònica
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
anemòmetre iònic
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la desviació d’un feix iònic que el vent produeix durant el recorregut entre la font emissora i l’elèctrode receptor.
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…
antagonisme iònic
Bioquímica
Inhibició o interferència mútua entre dos ions diferents en tot el que fa referència a llur acció biològica.
Aquest fenomen fou observat, per primera vegada, per Sydney Ringer 1882 Fent estudis sobre la contractilitat del cor de la granota constatà l’efecte oposat que tenien els cations monovalents i divalents sobre la fibra cardíaca
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
altaveu iònic
Electroacústica
Altaveu basat en el fet que els gasos ionitzats es poden comportar com un diafragma si se’ls modula mitjançant un camp elèctric.
Per aconseguir ionitzar l’aire és sotmès a una tensió contínua molt elevada, de l’ordre dels 15 000 V Un cop ionitzat se li superposa un campt elèctric modulat pel senyal que es vol reproduir amb això hom aconsegueix de moure aquest aire, el qual produeix el so Atès que com en el cas de l’altaveu piezoelèctric el moviment és molt petit, només s’utilitza per a reproduir les freqüències altes pel fet que la massa que es posa en moviment és molt petita, hom aconsegueix una reproducció molt bona dels transitoris
cristall iònic
Química
Cristall compost per ions d’elements fortament electropositius (com els metalls alcalins i alcalinoterris) i ions d’elements fortament electronegatius (com els halògens, el sofre i l’oxigen).