Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
iris
Anatomia animal
Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil situada a la cambra anterior de l’ull, darrere la còrnia i immediatament davant el cristal·lí.
El centre és perforat per la pupilla La funció de l’iris és la de regular la quantitat de llum que entra dins l’ull i d’excloure els raigs perifèrics que afectarien la nitidesa de la imatge retiniana
efecte iris
Ecologia
Model d’efecte climàtic de retroalimentació negativa pel qual l’increment dels nivells de vapor d’aigua a l’atmosfera seria suficient per a contrarestar l’escalfament global provocat pel diòxid de carboni.
Aquest model proposa que el vapor originat per l’evaporació de grans quantitats d’aigua, causada per l’escalfament global, formaria núvols amb formes canviants en funció de la temperatura A altes temperatures, els núvols adoptarien formes que facilitarien la sortida de radiació infraroja de la Terra, mentre que a baixes temperatures, els núvols adquiririen altres formes que contindrien aquesta radiació Així es regularia la temperatura mitjançant un sistema similar a l’iris d’un ull
iris en altiplà
Oftalmologia
Anomalia anatòmica que consisteix en la inserció anterior de l’arrel de l’iris en el cos ciliar, la qual cosa fa que l’iris presenti una perifèria més gruixuda i angulosa i un aspecte pla en la porció central.
Pot donar lloc a l’aparició de la síndrome de l'iris en altiplà
síndrome de l’iris en altiplà
Oftalmologia
Glaucoma d’angle tancat que es produeix en un ull amb iris en altiplà i que no respon a una iridectomia.
arc de sant Martí
Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
lliri
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent Ifoetidissima , de…
ciclitis
Oftalmologia
Inflamació del cos ciliar de l’iris.
D’origen gairebé sempre traumàtic o infecciós, sol anar acompanyada d’inflamació de l’iris iridociclitis , i és simptomàtica la minva accentuada d’agudesa visual
anirídia
Oftalmologia
Absència congènita, total o parcial, de l’iris.
Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris