Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
lacerat | lacerada
os maxil·lar superior
Anatomia animal
Os curt i parió, situat al centre de la cara, sota el frontal i l’etmoide, amb els quals s’articula a més del pòmul, l’unguis, l’os del nas i el vòmer.
És irregularment quadrilàter, amb dues cares, quatre cantells i quatre angles Hom l’anomena impròpiament, a vegades, mandíbula superior
miür
Literatura
Hexàmetre dactílic que té irregularment curta la seva penúltima síl·laba.
psilotals
Botànica
Ordre de psilofitòpsids integrat per plantes herbàcies perennes, arrizes, de rizomes amb rizoides, de tiges dretes i dicòtomes, i de fulles petites, esquamiformes, disposades helicoïdalment.
Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits
contorsió
Moviment que contreu irregularment els membres, les faccions de la cara.
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
trirrem
Història
Transports
Nau de guerra antiga, pròpia de les flotes de guerra gregues durant els s. XV-IV aC.
Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos s V aC
poligonització
Geologia
Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.
Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una…
polietilè de baixa densitat
Química
Polímer ramificat que s’obté per polimerització d’etilè a temperatura elevada.
Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir…