Resultats de la cerca

Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3…

Una imatge semblant fou aplicada per Isaïes al “servent de Jahvè"

Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna , constitueix la quarta part de l' ordinari de la missa El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits" Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana Es tracta d’un cant de tota la congregació d’acord amb el context de la lloança collectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del…

Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí

Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu

És el tema clau de la teologia de la conversió i la salvació El poble, dispersat per les seves culpes, no desapareixerà mai del tot, com desapareixeran els altres, sinó que, per la fidelitat de Déu, un dia renaixerà Isaïes expressava aquesta promesa amb el nom que posà a un dels seus fills Des d’aleshores, tota la tradició profètica se'n va fer ressò, i la recull sant Pau en el Nou Testament

Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…

El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús

El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…

Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la…