Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les…
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…