Resultats de la cerca

Els jalons fan dos metres d’alçada i són pintats amb faixes vermelles i blanques alternades per fer-los més visibles

Les ciutats més importants dels belles belli eren Segeda prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli, Attacum Ateca, Ocilis Medinaceli i Arcobriga Monreal de Ariza o Arcos de Jalón Els belles eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans

Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest…

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…