Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
jo
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, instància psíquica que uneix l’allò amb el món exterior i fa de pont entre l’allò i el super-jo
.
Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l’allò, o estructura psíquica primitiva Dotat de consciència, selecciona i controla una part dels desigs i les exigències que deriven de l’estructura psíquica primitiva Fet i fet, és, doncs, un sistema d’adaptació a la realitat
jo
Psicologia
Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi; és, doncs, el punt de referència de tots els fets psíquics.
no-jo
Filosofia
En l’idealisme, sobretot en el de Fichte, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.
jo auxiliar
Actor que, representant els personatges que el pacient li indica sota l’impacte del seu propi drama, té una labor d’exploració i d’acció terapèutica, en connexió amb el director del psicodrama.
ideal del jo
Psicologia
Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades.
ou ferrat
Ou ferrat
© Jo De Vulder / Dreamstime.com
Gastronomia
Ou que hom fregeix, sense batre’l, amb oli, llard, etc, fins a prendre’s la clara.
cua de rata
Cua de rata
Jo Langeneck (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels macruriformes, de la família dels macrúrids, de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que amida uns 17 cm de llargada.
Exhibeix una primera dorsal molt notòria i la segona dorsal, la caudal i l’anal formen una única aleta llarga i filiforme cua Considerat un peix exclusivament abissal, hom n'ha pescat, però, accidentalment a uns 200 m de fondària
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt