Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
arbre de l’amor
Arbre de l’amor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 5 a 12 m d’alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància sobre les branques abans de la foliació.
Espontani a l’Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i perquè és resistent i adaptable La seva fusta és susceptible de rebre un bon puliment
apòstol
Bíblia
En el Nou Testament, cada un dels dotze deixebles que Jesús envià a predicar la Bona Nova (Pere, fill de Jonàs, Jaume i Joan, fills del Zebedeu, Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó Cananeu, Judes Iscariot, substituït després per Maties).
El sentit específic del terme grec bíblic ‘απόστολοέ prové de l’hebreu šāluāh , que significa ‘mandatari amb autoritat delegada’ Els elements constitutius de l’apostolat del Nou Testament són haver vist Crist ressuscitat i haver rebut de Crist el mandat d’ésser testimoni de la seva resurrecció Hom designa amb el nom de dotze aquest grup en oposició als altres deixebles que no foren escollits per a apòstols En el primer moment, foren un nombre tancat per això hom cercà la substitució de Judes per Maties Però després fou ampliat Pau es presenta sempre com a apòstol en sentit estricte, i la…
germà del Senyor
Bíblia
Parent de Jesús esmentat en el Nou Testament.
Els més coneguts són Jaume, Josep, Judes i Simó L’exegesi catòlica els considera cosins de Jesús, mentre que la protestant els fa germans en el sentit propi del mot
zelota
Judaisme
Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).
Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebellió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada 73 Hom considera que l’apòstol Simó el Cananeu en fou membre
asmoneu | asmonea
Història
Membre d’una família sacerdotal israelita.
A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia…
auriculària
Micologia
Gènere de fongs heterobasidiomicets, de l’ordre dels auricularials, que formen làmines gelatinoses, plegades, grises o violàcies sobre arbres morts o febles, especialment entre saücs i sureres orella de Judes
).
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…