Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
apropiació
Dret penal
Apropiació no justificada jurídicament.
Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
rapinya
Dret penal
Dret romà
A l’antiga Roma, delicte privat consistent en la sostracció violenta d’una cosa aliena, que comportava una acció penal pretorial infamant per a obtenir de l’autor del delicte una indemnització equivalent al quàdruple de la cosa sostreta.
Durant l’època dels bàrbars el mot tipificava tota mena de furts i robatoris fets durant el dia, i sovint les penes més greus, fins i tot la forca, eren aplicades als lladres de camins Fins a l’entrada en vigor de l’actual codi penal espanyol 1996, jurídicament la rapinya era inclosa en el concepte de robatori
biblioteca pública
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca que jurídicament pertany a una institució de dret públic.
pertinença
Dret civil
Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
Tractant-se d’una relació jurídica, cal que en totes les vicissituds del domini principal venda, lloguer, alienació, hipoteca, etc hom especifiqui si en resta afectada cadascuna de les pertinences
assistència mútua
Obligació que hom estableix en els tractats internacionals de defensa o de garantia mútua —clàssicament anomenats aliances— consistent en el deure dels estats signants d’ajudar-se mútuament amb les forces armades en cas d’agressió.
El pacte de la Societat de Nacions del 1919 intentà d’establir aquest sistema de seguretat internacional amb caràcter universal, i l’anomenà seguretat collectiva Els actuals tractats d’assistència mútua contra una agressió OTAN, Pacte de Varsòvia, i d’altres són jurídicament considerats per la Carta de les Nacions Unides acords regionals, i resten teòricament sotmesos al superior control del Consell de Seguretat
codi de conducta sobre el comerç d’armes
Militar
Instrument polític i jurídic que serveix per a establir uns criteris mínims que han de respectar els productors i exportadors d’armes per a poder exportar béns i serveis militars.
El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional
auxiliar del comerciant
Economia
Dret mercantil
Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones, en nom d’un comerciant o empresari, sota la dependència d’aquest i a canvi d’una retribució.
En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre els Evangelis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina