Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sofisma
Lògica
Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.
Sovint parteix de premisses vàlides, o bé que hom jutja vàlides, per a desembocar en una conclusió inadmissible però que sembla conforme a les regles formals del raonament i que hom no sap com refusar
brillador
Altres esports
Àrbitre dels campionats ocellaires, en les quatre modalitats existents: cant educat, cant silvestre, rapidesa i resistència.
La seva funció és controlar el cant dels ocells i puntuar-lo El conjunt de gàbies que es jutja a la vegada es denomina remesa Els brilladors o jutges de taula puntuen els ocells de totes les remeses, fins a arribar als finalistes en la denominada corona El cap de taula s’encarrega de controlar els temps marcats per la competició i d’atendre les possibles reclamacions
opinió
Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja.
realista
Dit de la persona que té sentit de la realitat, que actua, jutja, etc, tenint en compte les coses tal com són realment.
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…
khmer roig
Política
Membre d’un moviment guerriller comunista cambodjà.
Té l’origen en el Partit Comunista de Cambodja, fundat el 1951 En un principi els khmers roigs lluitaren contra Norodom Sihanuk , però quan aquest fou víctima d’un cop d’estat el 1970, s’hi aliaren fins el 1976 El 1975, amb l’ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar Dirigits per Pol Pot , els khmers roigs instauraren un règim de terror que, en quatre anys, assassinà uns dos milions de persones Foragitats del poder pel Vietnam, que establí un règim addicte el 1979, tornaren a la guerrilla Contraris a l’acord de pau del 1991 entre el règim provietnamita i Sihanuk el qual l’any 1982…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…