Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
pasteurel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per individus anaerobis facultatius, gramnegatius i típicament en forma de bacil.
Inclou diversos patògens de vertebrats, com ara Haemophilus influenzae , altres que són causa de gingivitis i d’importants malalties que afecten animals de granja, i diversos comensals que viuen en les mucoses d’ocells i mamífers, especialment al tracte respiratori superior
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
fal·làcies
Botànica
Família de gasteromicetals de barret mucilaginós, que emergeix d’una volva, i sovint fètid.
lactobacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs o bacils no esporulats grampositius i fermentadors obligats.
Produeixen àcid làctic a partir de sucres Alguns representants originen àcid làctic com a únic producte final Streptococcus, Pediococcus , alguns Lactobacillus , i uns altres, a més, àcids diversos i CO 2 Leuconostoc i alguns Lactobacillus
hidrofil·làcies
Botànica
Família de tubiflores constituïda per plantes herbàcies de flors actinomorfes i sovint pentàmeres, disposades en cincins, i de fruits capsulars.
Consta d’unes 170 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord, una de les quals, la carmelitana blava Phacelia bipinnatifida , és freqüentment plantada en jardins
helvel·làcies
Botànica
Família de pezizals de carpòfors carnosos i elàstics, amb una part estèril que correspon a la cama i una de fèrtil que correspon al barret.
Tenen ascs operculats i espores llises
paxil·làcies
paxil·làcies Paxil·le tòxic
Drew Henderson (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Família d’agaricals, inclosa a vegades en l’ordre de les boletals, que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i de làmines decurrents i fàcilment separables.
El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
basel·làcies
Botànica
Família de dicotiledònies que inclou una quinzena d’herbes enfiladisses, perennes, glabres i rizomatoses, de fulles oposades o alternades, simples, enteres, sovint suculentes, i petites flors en inflorescències terminals o axil·lars, la major part de les quals habiten a l’Amèrica tropical.
zigofil·làcies
Botànica
Família de gruïnals que consta d’unes 250 espècies, majoritàriament de països càlids.
Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris