Resultats de la cerca

Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona

És un lacrimogen potent

L’ingredient principal és la capsaïcina, un alcaloide lipòfil responsable de la sensació picant present en determinats tipus de pebrot com ara el xili o el bitxo Els seus efectes són bàsicament inflamatoris, amb la irritació de la conjuntiva, intens llagrimeig, amb la consegüent ceguesa parcial i temporal, i amb la irritació de les mucoses, tos incontrolable i dificultat respiratòria, entre d’altres En forma de projectil que allibera l’aerosol en impactar, és emprat sovint en el control d’avalots i disturbis per la seva acció no letal tot i que hom n'ha descrit seqüeles greus, i també en…

És lacrimògen, i és obtingut per cloració controlada del tolué És molt emprat en la manufactura de composts de benzil, perfums, productes farmacèutics, colorants, tanins sintètics i resines artificials

En són coneguts tres, corresponents als tres òxids principals el monosulfur CS, sòlid que existeix probablement només en estat polimeritzat el subsulfur C 3 S 2 , líquid lacrimogen i el disulfur CS 2 , anomenat pròpiament sulfur de carboni, el qual actua lleugerament com a anestèsic local i parasiticida És emprat també com a rubefaent i dissolvent del sofre

És emprat com a agent en síntesi orgànica Té la fórmula Cl-CO-CO-Cl

Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest…

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució…