Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
apostolat laical
Cristianisme
Participació dels laics en l’evangelització.
La progressiva restauració del sentit del laïcat és una de les característiques de l’evolució contemporània de l’Església catòlica Després de la creació de l'Acció Catòlica, fites d’aquest procés són el Primer Congrés Mundial de l’Apostolat Laic, a Roma, el 1951 el reconeixement per la Santa Seu, el 1953, de la Conferència de les Organitzacions Internacionals Catòliques la presència, bé que molt limitada, de laics al Concili II del Vaticà, i el decret sobre l’apostolat seglar promulgat pel concili el 1965 Aquest decret, bé que tenyit d’un cert clericalisme, afirma “el dret i el deure dels…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà,…
oblat | oblata
Cristianisme
A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser-hi educat.
Posteriorment hom aplicà aquest terme als laics que habitaven en un monestir o que hi tenien relació, sense, però, el lligam dels vots
efod
Judaisme
Al Pròxim Orient antic, especialment en la tradició d’Israel, ornament a guisa de cosset, distintiu de dignitat profana i sagrada.
L’efod del summe sacerdot hebreu era riquíssim, i efods més senzills eren duts per sacerdots inferiors, levites com Samuel o laics com David
alfarda
Història
Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.
En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut
secularització
Història
Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, o a llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització
homilia
Cristianisme
Predicació, després de l’evangeli de la missa, que normalment comenta les lectures bíbliques fetes en la mateixa celebració.
L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones
lectorat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon en les funcions litúrgiques de fer les lectures, llevat de l’Evangeli, que correspon al diaca.
Suprimit a l’Església llatina com a orde menor que precedia el sotsdiaconat, ha esdevingut un ministeri instituït que poden rebre també els laics, mentre que a l’Església oriental continua existint com a ofici i com a grau preparatori al diaconat