Resultats de la cerca

Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…

Es caracteritza pel joc de paraules, la mímica i la improvisació Són peces breus que, a manera dels nostres entremesos, s’intercalen entre les peces d’un espectacle nō Per primer cop es veieren a Catalunya en el marc del Colloqui de Teatre Medieval celebrat a Girona el 1992, interpretades per la companyia Sigueyama

L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les…

La seqüència de les lletres fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts S, tres línies O, tres punts S– i després reinterpretada com un acrònim de l’angès Save Our Souls , ‘salveu lesnostres ànimes’

A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa és a dir, qualitativa i no solament quantitativa Sovint, tanmateix, és difícil de determinar si un progrés evident en l’ordre quantitatiu ho és també qualitativament El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització Lesnostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial

Pot ésser espiritual o material les clàusules espirituals, anomenades també imprecacions o anatemes , tenen un origen eclesiàstic i foren molt usades fins al s XII els materials o clàusules penals clàusula penal són d’origen romà, fixen unes penes corporals o pecunàries i han perdurat fins als nostres dies

Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les…

Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra al pit, amb les…

Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un autor …