Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lliura
Física
Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.
equinocci
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste en els quals l’ equador celeste
talla l’ eclíptica
.
Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d'Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21 de març de…
signe descendent
Astronomia
Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari
signe del zodíac
Esoterisme
Cadascuna de les dotze parts que constitueixen el zodíac.
Signes del zodíac núm Nom català Nom llatí Constellació actual corresponent 1 Àries Aries Àries 2 Taure Taurus el Taure 3 Bessons o Gèmini Gemini els Bessons 4 Càncer o Cranc Cancer el Cranc 5 Lleó Leo el Lleó 6 Verge Virgo la Verge 7 Balança Libra la Balança 8 Escorpió Scorpius l’Escorpió 9 Sagitari Sagittarius el Sagitari 10 Capricorn Capricornius Capricorni 11 Aquari Aquarius l’Aquari 12 Peixos Pisces els Peixos
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
balança
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…