Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
semantema
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, unitat significativa que expressa una idea i que pertany al lèxic d’una llengua, en oposició a morfema, que és tota unitat significativa que pertany a la gramàtica.
Tot semantema és susceptible de revestir diversos morfemes D’altres lingüistes prefereixen al terme de semantema el de lexema, que és la unitat de base de l’inventari illimitat i obert de formes significatives d’una llengua, que constitueix el seu lèxic Per a BPottier, semantema és el conjunt de trets distintius semàntics o semes sema específics, constants i denotatius d’un semema
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes…
significació
Lingüística i sociolingüística
Procés psíquic d’associar un significant a un significat o concepte per constituir un signe lingüístic.
També la relació recíproca i reversible entre tots dos elements del signe Alguns lingüistes usen indistintament els termes significació, significat i sentit
fonemàtica
Fonètica i fonologia
Terme encunyat per l’escola danesa de Hjelmslev, sinònim de fonologia
.
Després, segons la teoria glossemàtica d’aquest grup, fou anomenada també cenemàtica Hom la troba amb preferència a l’obra dels lingüistes nord-americans Hockett
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
maia-zoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per un gran nombre d’individus de pobles del SE de Mèxic, Guatemala, una part d’Hondures i alguna zona del golf de Mèxic.
Inclou, entre altres, les llengües del grup maia-quiché, el zoque i el totonaca Alguns lingüistes relacionen el maia- zoque amb altres grups, com el penuti, el carib i l’arauac
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El…
functiu
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.
Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet
tonema
Fonètica i fonologia
Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica.
Molts lingüistes reconeixen, entre aquestes unitats, la cadència, l’anticadència i la suspensió, a més de dues formes intermèdies, la semicadència i la semianticadència Així, la distinció entre “avui no hi ha festa” i “avui no hi ha festa" es basa en una oposició entre cadència i anticadència, etc
consonant líquida
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què és coneguda, des de l’antiguitat, cadascuna de les consonants m, n, l i r.
Avui aquesta denominació no satisfà alguns lingüistes, que reserven la denominació de líquides solament per a la l i la r , atesa llur aptitud per a formar grups pl, pr Ambdues consonants s’han mantingut en el pas de l’indoeuropeu a les altres llengües gr φύρα, llat foris, gòtic daúr i per la l que ha donat r en antic hindi, gr ωλέη, llat ulna, gòtic aleina , etc