Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla caduca i…
rata dormidora

Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
hibernació
Fisiologia
Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns poiquiloterms, mamífers i ocells, i que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.
L’aïllament té lloc en un cau com fa la marmota, en un niu construït pel mateix animal com l’eriçó o abandonat per algun ocell com el liró, en un tronc d’arbre com la salamandra, etc El ritme vital minva, la temperatura corporal és un o dos graus centígrads més alta que l’ambiental, la freqüència cardíaca i la respiratòria són molt febles i l’animal no menja ni es mou i dorm Els mamífers es desperten periòdicament i, després d’un curt període homeotèrmic, reprenen el son
text i música
Música
La relació entre text literari i creació musical ha generat nombroses formes i manifestacions artístiques, especialment en l’àmbit del cant, que reuneix tots dos elements de forma inseparable.
A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani, dels trum-lai-…