Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…
llamp
Heràldica
Figura en forma de feix de flames amb quatre dards zigzaguejants en sautor.
Rep també el nom de furor de Júpiter o ira de Júpiter
llamp globular
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Llamp que es presenta en la forma d’un globus de foc, d’uns 20 cm de diàmetre, i que es desplaça lentament com si flotés a l’aire.
Quan ensopega amb algun obstacle, o de vegades també sense ensopegar-hi, desapareix produint un gran soroll És un fenomen molt poc corrent, i els seus efectes són els mateixos que els d’un llamp ordinari
llamp en rosari
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Alineació de llamps globulars, de tal manera, que semblen un rosari igni.
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
tro
Meteorologia
Fenomen acústic que acompanya el llamp.
És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp
troposfera
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
La capa més baixa de l’atmosfera.
En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa
meteor
Meteorologia
Qualsevol fenomen produït dins l’atmosfera terrestre.
Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs