Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també…
sorra
Mineralogia i petrografia
Nom donat als components minerals del sòl compresos entre 0,02 i 2 mm de longitud, i que corresponen a les fraccions d’arena grossa i d’arena fina.
És constituïda per roca solta, d’elements principalment silicis, acumulats per les aigües a la riba o al fons de la mar, dels rius o dels llacs, o acumulats també pel vent en forma de dunes o loess
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
sufossió
Geomorfologia
Hidrografia
Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior.
Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i…
erosió eòlica
Geomorfologia
Acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
És particularment notable a les zones desèrtiques, subdesèrtiques i litorals, on la manca de vegetació permet al vent d’aixecar les partícules més fines, transportar-les d’un lloc a l’altre i produir una selecció de materials, en deixar in situ els més grossos Hom anomena deflació el procés de transport de les partícules fines procedents de sòls, i corrasió l’acció produïda per aquestes partícules sobre les roques En disminuir la velocitat del vent, les partícules formen uns determinats dipòsits, com és ara els camps de dunes, els ergs i l’acumulació de loess
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i, ocasionalment, en…
lehm
Geologia
Dipòsit de llim, resultant de la descalcificació d’un loess, per acció de l’aigua de filtració.